EL GOS QUE CORRIA CAP A UN ESTEL

En Joel, un noi de dotze anys, té moltes preguntes: per què viu només amb el seu pare en un poble de mala mort al nord de Suècia? No podrien viure al costat del mar? Per què el seu pare, que havia estat mariner, se’n va al bosc a tallar arbres? Per què, fa anys, la mare els va abandonar? I si el pare també desaparegués ara que s’ha enamorat de la Sara, la noia de la cerveseria? Per què les persones són com són?

En Joel es fa aquestes preguntes durant el llarg i fosc hivern, i busca el gos que corria cap a un estel solitari. No serà fins que s’enfili perillosament per l’estructura metàl·lica del pont penjant del poble que trobarà resposta a una d’aquestes preguntes, la més important de totes.