Coincidint amb un moment històric i polític de crisi entre la desintegració de l'imperi espanyol (pèrdua de Cuba i Filipines el 1898) i la conquesta de les primeres parcel·les de poder pels moviments catalanistes (començant per Solidaritat Catalana el 1906), Joan Maragall va desplegar el seu pensament sobre Catalunya com a nació i les dificultats del seu encaix dins d'Espanya. Adéu, Espanya! presenta, en ordre cronològic, els deu textos més representatius de Maragall sobre aquesta qüestió: articles com «La independència de Catalunya», «La ginesta» o «L'alçament» i poemes com «Oda a Espanya», «Or de llei» i «Himne ibèric». Joan Maragall (1860-1911) va ser un dels representants més significats del Modernisme, d'una incidència cabdal en la vida artística i cultural catalana de finals del segle xix i començaments del xx. Com a poeta, representa una fita molt important: en ell culmina la tradició de la Renaixença, en certs aspectes, mentre que en altres inaugura clarament la poesia moderna. Maragall va ser també un notable periodista i autor d'assaigs de gran interès ideològic, cultural i polític.
