Harrison Opoku té onze anys. Fa poc que ha arribat a Anglaterra amb la seva mare i la seva germana gran, la Lydia, i s’han instal·lat a Dell Farm, un suburbi al sud de Londres. A Ghana s’hi han quedat el seu pare, la seva germana petita, l’Agnes, i l’àvia. En Harri és el més ràpid de la classe i el que més li agrada és fer curses amb les seves Adidas falses. Viu feliç ignorant la duresa del món que l’envolta i, a poc a poc, va absorbint els elements nous i desconeguts de la seva nova vida a la ciutat.
Però la vida d’en Harri canvia per sempre quan un noi del barri apareix assassinat. Els testimonis guarden silenci, i en Harri decidirà, juntament amb el seu amic Dean, esbrinar què ha passat, però posarà en perill, sense saber-ho, la fràgil teranyina que la seva mare ha teixit al voltant de la seva família per mantenir-la allunyada del perill.
“Llavors em vaig quedar ben quiet per si un colom se’m cagava a sobre, però va passar de llarg. No sé si era el meu colom, era massa lluny. A Anglaterra les cagarades d’ocell porten bona sort. Tothom ho diu. Jo: «Encara que se’t caguin al cap?». Connor Green: «On se’t cagui és igual, la qüestió és que et caigui a sobre. A tot arreu val». Jo: «I si se’t caga a l’ull? I si t’entra a la boca i te la menges?».Connor Green: «També porta bona sort. Totes les cagarades porten bona sort. Ho sap tothom».”
